diumenge, 1 d’abril de 2018

Montfalcó Murallat

Quasi be al centre de la comarca de la Sagarra, construida sobre el basament calcari natural del Tossal, a la confluencia del riu Sió i la riera de Vergós i envoltada de camps daurats de cereals hi trobem la Vila Closa de Montfalcó Murallat.

El repoblament de la zona del Sió vers el segle XI, ordenada pel Compte de Berga, fou segurament l’orígen d’aquesta vila i ja apareix documentada l’any 1043.

Aquesta joia arquitectónica de les terres de Lleida ha estat coneguda amb els noms de Castrum Monfalcon, Monte Falconi i Montfalcó del Duc.

En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.

diumenge, 18 de març de 2018

Pels voltants d'Olivella - 1

Arran de la notícia on es feia saber que els cavalls de la Fundació Miranda havien fet la transhumancia des del pirineu fins al parc del Garraf per passar l’hivern, varem descobrir la bonica població d’Olivella.

I és que prop d’aquesta població, al parc natural del Garraf, la Diputació de Barcelona ha fet un tancat d’unes 300 Ha on aquests animals passaran els hiverns tot col·laborant en les tasques de neteja per prevenir incendis a l’estiu.

Descobrir?, potser no és la millor paraula que puc fer servir, per què sembla ser que ben petit ja visitava aquesta zona, encara que no en recordi res, així que la millor paraula seria redescobrir.

El primer nucli habitat d’Olivella sorgí al voltant del Castell Vell cap a l’any 992 damunt del turó del Puig Molí.

El seu nom podria provenir de l’àrab uliwa que vol dir "turó, pujol" o de la planta oleàcia de l’espècie Ligistrum vulgare (en castellà alheña) o de la terebintàcia de l’espècie Cneorum tricoccum (en castellà olivillo), ambdues derivats diminutius del llatí oliva.

dilluns, 19 de febrer de 2018

La pedra seca a Sant Boi de Llobregat

Ahir la previsió del temps deia que el cel avui estaria núvol amb risc de pluja però, al llevar-nos feia sol.

Així doncs obrim el rebost de les excursions i preparem la motxilla i la càmera per què, després d'estudiar el cel, estem convençuts de que si finalment plou ho farà cap a la tarda.

N'escollim una que ens va cridar l'atenció de la web de Natura Local.

I es que sortint de Barcelona cap al sud oest, creuant el riu Llobregat, veurem l'inconfusible silueta del puig del Montbaig, més conegut com la muntanya de Sant Ramon.

Els seus 289 metres coronats per l'ermita dedicada a Sant Ramon Nonat, construïda l'any 1887, formen una imatge fàcilment identificable des de tot el Delta del Llobregat i la converteixen en un magnífic mirador.

dimecres, 31 de gener de 2018

Anar a un museu és un “rotllo”


Finals de tardor, hivern fins i tot al principi de la primavera tindrem molts dies grisos, freds o amb pluja i per tant és una bona època per anar a un museu.

Sí, sí és evident que anar a un museu no és com anar de cap de setmana, practicar esports d’aventura o qualsevol altre tipus d’activitat lúdica i per tant, pel senzill motiu de no ser allò que la majoria defineix com a divertit, és un "rotllo".

Doncs NO!!, és cert que anar a un museu no es pot definir com a divertit però, tampoc hem d'anar a l’altre extrem i dir que és un “rotllo”, un avorriment, … per què un museu és una finestra al passat, al present, a altres cultures, a una altre manera de veure el món, a d’altres formes de viure la vida, … per què anar a un museu pot ser un descobriment, pot ser enriquidor, pot ser un repte, …

De museus n’hi ha molts i de molt variada temàtica i a cadascun d’ells entre permanents i temporals hi trobarem moltes i molt variades exposicions, per tant, el repte més gran és trobar aquell museu i aquella exposició adient als nostres gustos, preferències i coneixements.

dimarts, 12 de desembre de 2017

Delta del Llobregat

No tenim cap dubte que visitar els espais naturals del delta del Llobregat, com d’altres espais naturals que hi ha arreu del país, és una experiencia sempre canviant i sorprenent.
El delta del Llobregat està format per una extensa plana d'uns 98 Km2 entre el massís del Garraf, Montjuïc i el congost de Sant Andreu de la Barca.

Al delta hi tenim diferents zones preservades:

- Espais Naturals del Riu, és la zona situada al marge dret del tram final del riu i podem trobar-hi jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals com els de Cal Tet i Ca l'Aranya.

- Espai del Remolar - Filipines i la platja de Viladecans, és la zona situada a la part sud de l'aeroport del Prat i compren l'estany del Remolar, la maresma de les Filipines, la riera de Sant Climent, la pineda de Cal Francès i part de la platja de Viladecans.