Sant Cugat del Vallès, el monestir

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

Per les restes descobertes a l'interior del recinte monàstic, es podria afirmar que antigament el lloc l'ocupava una fortalesa romana que a l'època medieval s'anomenaria "Castrum Octavianum".

Al segle V ja hi havia una basílica paleocristiana al costat del "Castrum Octavianum" i el bisbe de Barcelona va procurar que hi haguessin religiosos per atendre al culte del màrtir, Sant Cugat.

Al segle VII al mateix lloc s'edifica una església visigòtica que potser va formar part d'un petit monestir amb una minsa comunitat de monjos que fou destruït totalment el 717 per la invasió islàmica.

L'any 785, el rei francès Carlemany va fundar la comunitat amb l'abat Deodat i 12 monjos però, la comunitat benedictina no acabaria d'establir-se perquè els àrabs no paraven les seves incursions. L'any 852 el monestir és arrasat pels sarraïns i no és fins l'any 877 que tenim notícies documentades de la seva existència.

La Garriga, passegem?

La Garriga ha estat, des de sempre, un lloc de pas entre Barcelona i Vic.

Diversos jaciments del municipi mostren la localització d'assentaments ja al paleolític, al neolític i a l'edat de Bronze.
També els romans s'hi van establir entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les runes de la vil.la romana de Can Terrers i de Can Noguera.
Després de la caiguda de l’imperi romà i fins el segle X quan es va crear la parròquia de Sant Esteve, és un període en el qual no es tenen gaires dades del municipi.

Se sap que durant l'Edat Mitjana van anar sorgint diversos nuclis de població, si bé el predomini va ser sempre el poblament dispers. No va ser fins a mitjans del segle XIV que es va començar a formar un nucli urbà, on actualment hi ha la plaça de Santa Isabel, que va acabar convertint-se en l’actual poble.

Sant Joan les Fonts, ruta de les tres colades

Dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi trobem el municipi de Sant Joan les Fonts.

Tenim constància de que fa uns 7500 anys, tribus neolítiques ja vivien per aquesta zona i més tard els ibers, romans i visigots també varen deixar la seva empremta per la zona.

Durant el segle X, la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls i hi ha constància de que l'any 958 es consagra el temple a Sant Esteve, precursor de l'actual monestir. Al segle XIII ja apareix documentat el pont sobre el riu Fluvià que millorava la comunicació entre els comtats de Besalú, la Cerdanya i Berga.

Malauradament els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 i l'arribada de la peste negra varen suposar un important revés pel poble que tot i així va anar recuperant-se fins a les guerres contra França i dels segadors.

Tossa de Mar, una volta per la vila vella

Encara que hi ha constància d'un nucli de població l'any 881, la Vila Vella de Tossa de Mar neix l'any 1186 quan l'abat de Ripoll, Ramon de Berga, feia erigir un castell al Mont Guardí, actualment Cap de Tossa.

Durant molts anys sofrí els atacs de pirates barbarescos i turcs i també l'atac de la flota francesa del rei Felip III l'any 1285 però, l'emplaçament de la població lluny de les principals vies de comunicació no varen permetre que la vila intervingués de forma destacada en altres conflictes bèl·lics.

La vila fortificada serví de refugi als veïns, tant de dintre com de fora del recinte murallat i als forasters fins el segle XVI quan la pirateria minvà i la població va anar creixent pel pla.

CaixaForum, "Faraó. Rei d'Egipte"

En aquesta ocasió el CaixaForum de Barcelona ens presenta l'exposició "Faraó, Rei d'Egipte" que té lloc del 8 de juny al 16 de setembre de 2018.

Mitjançant una col·lecció d'objectes, procedents del British Museum, farem un viatge pel simbolisme i la ideologia que representaven els faraons en la vida a la vall del Nil.

Sobte que mentre a la nostra terra, els nostres avantpassats encara portaven a terme la sorprenent tasca d'aixecar menhirs i dolmens o a l'actual Regne Unit s'aixecava l'increïble Stonehenge, a les ribes del riu Nil els egipcis ja aixecaven les piràmides.

Els faraons eren considerats descendents dels déus i tenien la tasca de protegir Egipte dels seus enemics i de garantir l'ordre de l'univers. Per això era tant important, a la seva mort, garantir el seu renaixement com a un déu.

De camí cap a l'exposició anem pensant en la complexitat de fer fotografies dins d'un museu o sala d'exposicions.

Núria, pel camí vell

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines.

El santuari, un dels més importants del país, és el punt on conflueixen tres valls: a ponent hi ha la vall de Finestrelles, amb la vall subsidiària de la coma de l'Embut; al nord la vall d'Eina, i a llevant la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.

Per accedir a la vall ho podem fer caminant per algún dels camins que hi ha o bé amb el tren cremallera inaugurat el 1931.

 El santuari està presidit per una església neoromànica beneïda el 1911, que té al costat l'hotel i quatre cases d'edificació dedicades als sants: Jeroni, Antoni, Josep i Gil. Davant del santuari, a la dreta, hi ha la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. A prop seu, i al costat del llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la gelor de les seves aigües.

Festa Romana a Sant Boi de Llobregat 2018

Els passats dies 8,9 i 10 de juny el museu de Sant Boi de Llobregat va celebrar la quinzena edició de la Lvdi Rvbricati.

La finalitat d'aquesta festa és donar a conèixer el passat romà de la població de Sant Boi de Llobregat mitjançant tallers i recreacions històriques actives.

Aquest any la temàtica de la festa va girar al voltant del "Convivium" i del menjar a l'època romana perquè una bona part dels nostres aliments i les maneres de consumir-se de manera col·lectiva, són herència d'aquella època.

El convivium era un banquet, un festí, un dinar generalment celebrat amb ostentació, com una celebració. En aquest acte, el objectiu genèric era el gaudir dels sentits, el compartir amb els amics, els convidats, la taula, el menjar i el moment, però també amb els Deus. El banquet romà era hereu del banquet grec, però molt més ostentós i elaborat.

Delta del Llobregat, arriba la primavera!!!

Ara que arriba el bon temps de la primavera creiem que és un bon moment per tornar als espais Naturals del Delta del Llobregat i així tornar a veure les aus que viuen tot l'any en aquest indret i poder conèixer les que any rere any venen per primavera a criar.

No és el primer cop que visitem i fem una entrada en aquest blog dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per tant no creiem necessari tornar a fer la presentació del lloc però, si voleu saber més sobre aquests espais podeu trobar més informació fent clic aquí.

En aquesta ocasió, de les diferents zones que formen part del delta, triem l'àrea del Remolar - Les Filipines localitzada al sud de l'aeroport de Barcelona.

Arribem a mig matí i el primer que ens crida l'atenció és el nivell de l'aigua, força alt per les pluges de les darreres setmanes.

L'estany de Sils

Anem a Sils i per tant tenim l'oportunitat de fer una passejada pel seu estany.

L'estany o llac de Sils és una zona humida que correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya. L'antiga llacuna, ja dessecada, era equiparable pel que fa a les seves dimensions, a l'estany de Banyoles.

L'antic estany es va anar dessecant al llarg segles per afavorir els conreus i per la por que les zones humides infonien, en una època en què se les considerava llocs inhòspits i insans, que ajudaven a la propagació de malalties com la malària. No obstant, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aqüàtica.

Montfalcó Murallat

Quasi be al centre de la comarca de la Sagarra, construida sobre el basament calcari natural del Tossal, a la confluencia del riu Sió i la riera de Vergós i envoltada de camps daurats de cereals hi trobem la Vila Closa de Montfalcó Murallat.

El repoblament de la zona del Sió vers el segle XI, ordenada pel Compte de Berga, fou segurament l’orígen d’aquesta vila i ja apareix documentada l’any 1043.

Aquesta joia arquitectónica de les terres de Lleida ha estat coneguda amb els noms de Castrum Monfalcon, Monte Falconi i Montfalcó del Duc.

En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.

Pels voltants d'Olivella - 1

Arran de la notícia on es feia saber que els cavalls de la Fundació Miranda havien fet la transhumancia des del pirineu fins al parc del Garraf per passar l’hivern, varem descobrir la bonica població d’Olivella.

I és que prop d’aquesta població, al parc natural del Garraf, la Diputació de Barcelona ha fet un tancat d’unes 300 Ha on aquests animals passaran els hiverns tot col·laborant en les tasques de neteja per prevenir incendis a l’estiu.

Descobrir?, potser no és la millor paraula que puc fer servir, per què sembla ser que ben petit ja visitava aquesta zona, encara que no en recordi res, així que la millor paraula seria redescobrir.

El primer nucli habitat d’Olivella sorgí al voltant del Castell Vell cap a l’any 992 damunt del turó del Puig Molí.

El seu nom podria provenir de l’àrab uliwa que vol dir "turó, pujol" o de la planta oleàcia de l’espècie Ligistrum vulgare (en castellà alheña) o de la terebintàcia de l’espècie Cneorum tricoccum (en castellà olivillo), ambdues derivats diminutius del llatí oliva.

La pedra seca a Sant Boi de Llobregat

Ahir la previsió del temps deia que el cel avui estaria núvol amb risc de pluja però, al llevar-nos feia sol.

Així doncs obrim el rebost de les excursions i preparem la motxilla i la càmera per què, després d'estudiar el cel, estem convençuts de que si finalment plou ho farà cap a la tarda.

N'escollim una que ens va cridar l'atenció de la web de Natura Local.

I es que sortint de Barcelona cap al sud oest, creuant el riu Llobregat, veurem l'inconfusible silueta del puig del Montbaig, més conegut com la muntanya de Sant Ramon.

Els seus 289 metres coronats per l'ermita dedicada a Sant Ramon Nonat, construïda l'any 1887, formen una imatge fàcilment identificable des de tot el Delta del Llobregat i la converteixen en un magnífic mirador.

Anar a un museu és un “rotllo”


Finals de tardor, hivern fins i tot al principi de la primavera tindrem molts dies grisos, freds o amb pluja i per tant és una bona època per anar a un museu.

Sí, sí és evident que anar a un museu no és com anar de cap de setmana, practicar esports d’aventura o qualsevol altre tipus d’activitat lúdica i per tant, pel senzill motiu de no ser allò que la majoria defineix com a divertit, és un "rotllo".

Doncs NO!!, és cert que anar a un museu no es pot definir com a divertit però, tampoc hem d'anar a l’altre extrem i dir que és un “rotllo”, un avorriment, … per què un museu és una finestra al passat, al present, a altres cultures, a una altre manera de veure el món, a d’altres formes de viure la vida, … per què anar a un museu pot ser un descobriment, pot ser enriquidor, pot ser un repte, …

De museus n’hi ha molts i de molt variada temàtica i a cadascun d’ells entre permanents i temporals hi trobarem moltes i molt variades exposicions, per tant, el repte més gran és trobar aquell museu i aquella exposició adient als nostres gustos, preferències i coneixements.