Sí, sí és evident que anar a un museu no és com anar de cap de setmana, practicar esports d’aventura o qualsevol altre tipus d’activitat lúdica i per tant, pel senzill motiu de no ser allò que la majoria defineix com a divertit, és un "rotllo".
Doncs NO!!, és cert que anar a un museu no es pot definir com a divertit però, tampoc hem d'anar a l’altre extrem i dir que és un “rotllo”, un avorriment, … per què un museu és una finestra al passat, al present, a altres cultures, a una altre manera de veure el món, a d’altres formes de viure la vida, … per què anar a un museu pot ser un descobriment, pot ser enriquidor, pot ser un repte, …
De museus n’hi ha molts i de molt variada temàtica i a cadascun d’ells entre permanents i temporals hi trobarem moltes i molt variades exposicions, per tant, el repte més gran és trobar aquell museu i aquella exposició adient als nostres gustos, preferències i coneixements.
No sempre l’encertarem i allò que ens semblava que podia ser una bona troballa i/o una visita interessant es podria tornar un desencís i una mala experiència.
En aquests casos no podem defallir i girar cua o bé, passar a tota velocitat per les diferents sales, si ens trobem davant d’una situació d’aquestes el millor que podem fer és centrar la nostra atenció en una part o faceta de l’exposició i esforçar-nos a esbrinar, descubrir, comprendre … tot allò que l’artista i l'exposició ens vol transmetre mitjançant aquelles obres que tenim al davant.
Si ho aneu fent així veureu com, a mesura que practiqueu, sereu capaços d'afrontar reptes més grans per què millorarà la vostra habilitat per veure els conceptes, creixeran els vostres coneixements, ...
Fitxa de la sortida
Data:
Dificultat:
Apte per nens:
En el cas concret d'aquesta exposició creièm que és apte per adolecents però hi ha molts museus i exposicions que si que són aptes per nens i nenes més petits.Per exemple: Museu d'Història de Catalunya, Museu de la Conca Dellà, Museu de la Joguina per citar-ne alguns.
Cal portar:
Situació / com anar-hi:
Museu Nacional d'Art de Catalunya: Latitud 41.368851, Longitud 2.153154 (veure a Google Maps)
Descarregar ruta per GPS:
Apunts de fotografia:
Hem d'avisar-vos que no sempre està permès fer fotografies a dins dels museus i per tant, abans d’entrar, haurem de cercar algún cartell o preguntar si podem fer fotografies.La majoria d’ocasions haurà de ser “sense flaix” i hem de acomplir-ho sense exepcions per què, l’excusa de “no sabia que el tenia activat” no serveix i l’únic que aconseguirem és que ens facin fora o prohibeixin fer fotografies a tothom.
Aleshores, si és permès, el gran repte serà esquivar els punts de llum, els reflexes i les ditades als vidres per trobar un bon enquadrament mentre forcem les nostres càmeres de fotografia en aquelles difícils condicions de llum.
Recorregut:
Haig d’admetre que, no en tenia ni idea de qui era aquest senyor i per això el primer fou informar-me.
 |
| Smith vist per Ramon Casas (MNAC). |
Al primer panell de l’exposició m’explicava que havia nascut a Barcelona l'any 1886, que fou escultor, dibuixant i gravador.
Un artista molt personal i les seves produccions oscil·laven des del decadentisme fins a una esquematització expressionista.
Un cop llegit hi havia una pregunta em rondava el cap, “acabava de mossegar més del que em podia empassar amb aquella exposició?”.
No és dolent reconèixer que encara no hem assolit les aptituds, els coneixements i/o les capacitats de comprendre allò que en les següents sales tindrem al davant, ans al contrari, aquesta actitud ens predisposa a obrir la nostra ment a noves sensacions, conceptes, ... i així a tenir la oportunitat d'aprendre coses noves.
Així doncs, després de fer un cop d’ull al meu voltant, vaig creure que el millor que podia fer era centrar la meva atenció per la vessant escultòrica d’Ismael Shmith.
Però es clar, quant anem a veure una exposició a un museu no es tracta només de veure les obres i llegir el fragment d’informació que ens explica que estem veient.
No, ni molt menys!!, hem de cercar tots aquells aspectes, detalls, ... que ens ajudin a percebre, comprendre, ... a entendre allò que l'artista ens vol transmetre i en el cas de l’escultura, ens hem de fixar en coses com el material utilitzat, …
… com l’empremta de la tècnica emprada, …
… com els colors i tipus de pintura que, l’artista ha fet servir en aquella obra conflueixen per expressar quelcom i …
… fins i tot com l’iluminació escollida accentua les faccions i el missatge que l’autor va deixar impresa en aquella obra escultòrica.
I és quant veiem totes les peces d'aquest trencaclosques i les fem encaixar dins el nostre cap, en aquell moment els ulls mostren clarament que dins el nostre cap hi ha un “Ooooohhhhh” per què hem descobert el missatge que l’autor va deixar en aquella peça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.