Pels voltants d'Olivella - 1

Arran de la notícia on es feia saber que els cavalls de la Fundació Miranda havien fet la transhumancia des del pirineu fins al parc del Garraf per passar l’hivern, varem descobrir la bonica població d’Olivella.

I és que prop d’aquesta població, al parc natural del Garraf, la Diputació de Barcelona ha fet un tancat d’unes 300 Ha on aquests animals passaran els hiverns tot col·laborant en les tasques de neteja per prevenir incendis a l’estiu.

Descobrir?, potser no és la millor paraula que puc fer servir, per què sembla ser que ben petit ja visitava aquesta zona, encara que no en recordi res, així que la millor paraula seria redescobrir.

El primer nucli habitat d’Olivella sorgí al voltant del Castell Vell cap a l’any 992 damunt del turó del Puig Molí.

El seu nom podria provenir de l’àrab uliwa que vol dir "turó, pujol" o de la planta oleàcia de l’espècie Ligistrum vulgare (en castellà alheña) o de la terebintàcia de l’espècie Cneorum tricoccum (en castellà olivillo), ambdues derivats diminutius del llatí oliva.


Fitxa de la sortida

Data:

30 de Desembre de 2017

Dificultat:

Fàcil.

Apte per nens:

Sí, de qualsevol edat.

Cal portar:

A l'estiu no ens podem deixar l'aigua

Distància:
5,88 Km

Situació / com anar-hi:

Latitud 41.31030096, Longitud 1.8121101 (veure a Google Maps)

Descarregar ruta per GPS: 

Descarrega directament l'arxiu en format GPX 

Per més dades de la ruta i opcions de descàrrega



Apunts de fotografia:

Tot i que podrem fer bones fotos amb el mòbil o càmera compacta, si disposem de teleobjectiu a la nostra càmera o bé funció macro de segur que tindrem més d'una ocasió de fer-los servir.

Recorregut:

Arribem al poble d'Olivella i deixem el cotxe a l'aparcament que trobarem al davant de l'ajuntament i només aixecar el cap, veiem al final del carrer la petita església del poble. 


Com que en aquesta ocasió hem sortit una tarda d'hivern, tenim un horari ajustat per l'hora de la posta del sol i no tenim previst visitar el poble però, que hi farem, la temptació és molt gran i la distància massa curta, així que ens hi acostem per veure-la de més a prop.


L'actual parròquia de Sant Pere i Sant Fèlix va ser bastida al segle XVII i sembla que fou edificada al solar del desaparegut Castell Nou d'Olivella.

Un cop satisfeta la nostra curiositat tornem cap a l'ajuntament per què al seu darrere, mig amagat per unes heures hi ha el camí que hem d'agafar.



Entre parets de tàpia i algunes portes de pati de fusta sortirem del nucli urbà per arribar al pou dels Matxos o pou de Can Pau.


Aquest pou, documentat l'any 1847, es feia servir per abeurar els matxos quant sortien o tornaven de les quadres de Can Pau.
Deixem enrrere aquest antic pou per endinsar-nos al bosc, en aquest cas de pins on veiem clarament que s'han fet tasques per aclarir el bosc.


Seguim les nombroses marques de ruta que trobem al camí tot gaudint del silenci ...


... i la natura per anar pujant al coll del Triador.


Baixant del coll i després de creuar una "porta" entrem dins la zona tancada per la diputació i arribarem a la barraca del Borregaire.


El nom d'aquesta barraca probé del mot de la casa de la familia propietaria "Cal Borregaire", sembla que alguns dels seus membres foren intèrprets de música amb sac de gemecs i per això varen batejar la casa amb aquest mot.


Des d'aquí, comencem a pujar cap al Castell Vell d'Olivella que ens espera allà dalt del turó.


A mig camí ens topem amb els cavalls de la Fundació Miranda, hem tingut sort!! no ens els esperàvem, per que trobar 18 cavalls dins un tancat de 300 Ha és difícil si no tens l'habilitat per seguir rastres, i aprofitem per fer un recés tot gaudint de la seva companyia.


Continuem el nostre camí per trobar la font del rector o font del Castell Vell documentada l'any 1681 i que avui dia encara llueix uns safareigs de 1860.


Sembla mentida que amb els mesos de sequera que portem i encara ragi aigua amb abundancia.


Prop de la font, pujant el turó, just abans d'arribar a dalt, ens trobem amb la imponent presència de l'absis de l'església de Sant Pere del Castell (1271 - 1513)


Mentre ens esforcem per imaginar quina va ser la aparença d'aquesta església romànica del segle X u XI, ens adonem que la lluna ja s'enfila per sobre de les muntanyes i ens regala una preciosa fotografia.


Arribats al cim del turó contemplem les restes del petit castell de frontera del segle X.


El que de lluny semblava una torre del castell, segons llegim als panells informatius, són en realitat les restes del projecte inacabat d'un molí de vent que va engegar el rector del poble al segle XIX.
Les parets del molí es varen aixecar, probablement, al mateix lloc on hi havia la torre de la fortalesa fent servir pedres del mateix castell


De dalt estant, gaudim d'unes precioses vistes del parc del Garraf i a sota nostre, al vell mig del bosc, veiem les restes del Mas Vendrell. Ens hi voldriem acostar per fer un cop d’ull però, en aquesta ocasió el temps és important i no ens podem destorbar.


Baixem del turó i quant arribem al fons de la vall anem seguint la pista principal acompanyats de murs de pedra seca.
De cop i volta, un cartell ens informa del camí que em d’agafar per anar a veure la cova de Can Muntaner.


Baixant cap a la cova, just abans d'arribar al petit mirador, veiem el cartell que ens informa del camí que hem de seguir per anar a la sínia de Can Duran.
Mentre som al mirador de la cova, mirem el rellotge i calculem quanta estona de llum ens queda i decidim ampliar la nostra ruta original, tot deixant la visita de la cova per una altre ocasió i anar a veure la sínia.


Anem resseguint el curs de la riera de Begues i arribem a un racó ombrívol i mig amagat per descobrir aquesta sínia documentada l'any 1847.


Contemplem la roda dels calaixos o catúfols així com els engranatges i la viga travessera on es lligava la mula o el ruc per treure aigua del pou.

Deixem enrere la sínia, tot vorejant el bosc i els camps de vinya pel que ens assembla que és un antic camí de ferradura, fins ...


... que arribem altra vegada al poble a temps de gaudir d’una agradable vista del perfil de l’esglesia de Sant Pere i Sant Pau retallada per la posta de sol.

Després de tornar a casa estudiem la zona, cerquem informació i creiem que hem fet una bona descoberta ja que, aquesta zona permet fer com a mínim dues o tres excursions força interessants que, anirem fent i compartint amb tots vosaltres en diferents entrades d'aquest blog.

Bibliografia:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.