El repoblament de la zona del Sió vers el segle XI, ordenada pel Compte de Berga, fou segurament l’orígen d’aquesta vila i ja apareix documentada l’any 1043.
Aquesta joia arquitectónica de les terres de Lleida ha estat coneguda amb els noms de Castrum Monfalcon, Monte Falconi i Montfalcó del Duc.
En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.